sábado, 21 de mayo de 2011

SI HAS DE DIR SI, DIGUE-HO AMB EL COR OBERT. SI HAS DE DIR NO, DIGUE-HO SENSE POR. (Paolo coelho)

lunes, 18 de abril de 2011

UN MOMENT DE PAU:

El vent, el soroll de les fulles dels arbres al moure’s, els cabells voleiar. Sentir l’escalfor del sol a la pell. Tocar l’aigua freda del riu. Mirar amunt i veure el cel blau, amb els núvols decorant-lo. Sentir els ocells cantar, respirar l’aire net i sentir la tranquil·litat de la natura. Un món part, sense presses ni preocupacions, sense maldecaps. Només deixar passar el temps sense que res més importi. Tan sols gaudir d’un moment de pau.

Us recomano que trobeu un moment per vosaltres i gaudiu d'un moment com aquest!

sábado, 9 de abril de 2011

només un proverbi...

"No diguis tot el que penses, no facis tot el què pots, no et creguis tot el què escoltes, no et gastis tot el què tens, perquè, si dius tot el què penses, si fas tot el què pots, si et creus tot el què escoltes, si et gastes tot el què tens, arriba un moment en el qual dius el què no convé, fas el què no pots, jutges el què no veus i et gastes el què no tens."


proverbi àrab


per reflexionar una estoneta...

jueves, 24 de marzo de 2011

SOMIA!!!!

El sol se'n va i cedeix el pas a la claror de els estrelles.
La lluna, plena i ferma presideix un cel atepeït de somnis.
La nit deixa lloc de nou a un món apte per immaginar i per creure. Sense somnis...
No tindriem RES.

martes, 15 de marzo de 2011

SOMNIS

Després d’un dia intens, poso el cap al coixí i tanco els ulls a poc a poc. Durant una estona no passa res. Dormo. Veig alguna cosa, és borrós però té colors. És clar! M’estic endinsant al món dels somnis.

La meva entrada és bella i senzilla. Envoltada de flors de tots colors. Les fragàncies més agradables arriben al meu nas. Hi ha unes roses molt elegants, vermelles, magenta, roses i ataronjades, totes barrejades. També s’hi reconeixen margarides amb un botonet al mig, envoltat de pètals blancs. Moltes altres flors es poden contemplar, algunes que ni existeixen al món real.

La porta és de fusta de roure, molt ben tallada amb figures per tot el marc. Hi ha unes lletres gravades, tenen unes traces infantils que costen de llegir. Sembla que posa el meu nom. Al mig de l’entrada hi ha una finestreta per la qual es pot veure el món dels somnis. Té dues barres de ferro que la divideixen en quatre quadrats iguals.

També hi ha una alfombreta amb un escrit: Benvingut a la república independent dels teus somnis! I una cara somrient al costat. Del mateix color rosat que l’estora de fregar els peus hi ha un pom a l’esquerra de la porta. Té un pany molt gran dos dits més avall.

Em poso la mà a la butxaca i en trec una clau d’or. No pesa gens. L’observo durant una estona. És molt bonica. Resplendeix lluentor daurada per tot el seu voltant, fins i tot la meva mà sembla d’or. M’atreveixo a entrar-la al pany. Encaixa a la perfecció. Començo a girar la mà i de mica en mica s’obra la porta. A darrera i apareix una llum molt forta. No em deixa veure res, però és bella. Sembla les postes de sol que es veuen des del menjador de casa meva. Faig un pas endavant i ja sóc a dins d’un somni.

I tu, ja has vist la teva porta dels somnis? No tinguis por i entra-hi.

viernes, 21 de enero de 2011

DESITJO:

Desitjo un llapis que dibuixi riatlles.
Una goma que esborri llagrimes i rencor.
Una tela plena d'il.lusions.
Colors on no falti l'esperança.
Un pizell que faci pessigolles.
Una paleta plena de llum.
Un llibre que parla d'amor.
Una clau que obri el cor.
Una agulla per cosir velles ferides.
Un gra d'arròs que acabi amb la gana.
Un llumí per esclafar el que està nu.
Un coixí per somiar.
Una guardiola per omplir-la de records.
Una butxaca foradada per posar-hi les penes.
Un petó de mel i mató amb gust de perdó.
Una caricia d'una mare cansada.
Un record pels que s'han anat.
Memoria eterna per les riatlles perdudes.
Un gram de paciència, i un pessic de tonteria.